EL PETIT PRÍNCEP: UN FENOMEN UNIVERSAL

El Petit Príncep és un conte que Antoine de Saint-Exupéry va escriure després de tenir un accident d’aviació al Sàhara en una expedició que anava de París a Saigon el 1935. Després de quatre dies i gairebé a punt de morir, un beduí que passava per allà va recollir els aviadors i els va salvar la vida.

D’aquesta experiència vital va néixer la narració d’El Petit Príncep (publicada el 6 d’abril de 1943 a Nova York), una faula mítica i relat filosòfic que s’interroga sobre la relació de l’ésser humà amb els seus semblants i amb el món. El llibre, a més, està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tan o més coneguts que el conte.

antoine de saint-exupéry

El Petit Príncep és un dels textos literaris més traduïts i difosos arreu del món. Compta amb traduccions a més de 250 idiomes i dialectes, incloent el sard i el sistema de lectura Braille. També és un dels pocs llibres moderns que s’ha traduït al llatí. El 2005 es va traduir al toba, una llengua indígena del nord d’Argentina, i es va convertir en el primer llibre traduït a aquest idioma des del Nou Testament. És el llibre francès  més llegit i traduït de tots els temps i se n’han venut més de 140 milions de còpies arreu. Gràcies a la bona acollida entre el públic des de la seva primera publicació i la fama que ha assolit al llarg dels anys, se n’han fet múltiples adaptacions i ha sigut la inspiració per a la creació de moltes obres derivades. Entre les adaptacions: pel·lícules, musicals, sèries animades, obres de teatre, òperes i cançons amb al·lusions a la trama de la narració. Una d’elles, la pel·lícula d’Stanley Donen The little prince (1974), va guanyar un Globus d’Or i va estar nominada als Òscar. També se n’han fet adaptacions sonores, narrades per diversos artistes, que inicialment es van gravar en discs de vinil i cassets i que també es van emetre a la ràdio. L’actor Richard Burton va rebre el premi Grammy a la millor gravació infantil per la seva narració de l’obra el 1974. A més, el text més conegut de Saint-Exupéry compta també amb un museu propi a Hakone (Japó) i aquest estiu s’ha inaugurat un parc temàtic a Ungersheim (Alsàcia, França). Més enllà d’aquestes propostes culturals i d’oci, El Petit Príncep s’ha integrat als programes escolars de Marroc, Canadà, Corea i Japó, entre d’altres països. Per tant, El Petit Príncep no és només un fenomen d’edició sinó també un fenomen cultural d’abast universal que dóna peu al col·leccionisme i a un moviment fan molt potent arreu del món.

El conte de Saint-Exupéry

El narrador d’El Petit Príncep, com el seu autor, és un aviador que ha tingut una avaria i ha hagut d’aterrar al desert del Sàhara per mirar de reparar l’avió. L’endemà del seu aterratge forçós, el desperta una veu infantil demanant-li que li dibuixi un xai. El nen és el Petit Príncep, que viu a l’asteroide B 612 tot sol, on cuida tres volcans i una rosa.

Dia rere dia, el Petit Príncep va explicant la seva història a l’aviador. Com és el planeta on viu, l’asteroide B 612, el drama dels baobabs i els volcans, el naixement d’una rosa orgullosa i, finalment, l’expedició per explorar altres asteroides a la recerca d’amics fins arribar a la Terra. Un geògraf que no surt mai del seu planeta, un divertit rei que mana despòticament sobre un asteroide encara més minúscul que el seu, on amb prou feines hi cap la seva capa, un vanitós, un avorrit que només sent les lloances, un bevedor que beu per oblidar que beu, un home de negocis que compta estels i un fanaler que ha entrat en un curiós i absurd cercle. Sota l’aparença d’un conte per a nens, El Petit Príncep concentra, amb una meravellosa simplicitat, la llarga i constant reflexió de Saint-Exupéry sobre l’amistat, l’amor, la responsabilitat i el sentit de la vida.

desertnit